La justícia social, en perill

Les finances ètiques volem ser una escletxa per defensar-la

Les Nacions Unides aprofiten el 20 de febrer per commemorar el Dia Mundial per la Justícia Social. Precisament enguany, arriba aquesta data una mes després de la publicació d’un informe revelador d’Oxfam Intermon. Criden l’atenció ràpidament dades com que, a l’Estat espanyol, la persona més rica acumula la mateixa riquesa que 150.000 famílies mitjanes, o que l’1% més ric condensi els mateixos diners que el 20% que es situa a l’altre extrem, tot això en una caiguda d’un 20% dels salaris en els 7 anys de crisi.

Però les dades a nivell mundial són encara molt més reveladores. Només 62 persones, que amb prou feines podrien omplir una sala d’actes, acumulen més diners que la meitat de la població mundial, que significa uns 3.600 milions de persones, unes 80 vegades els ciutadans de l’Estat espanyol. Encara és més significatiu el fet que fa 5 anys calguessin 396 persones en comptes de 62 per concentrar aquest nivell de riquesa.

El mateix responsable d’Oxfam Intermon, Miquel Alba, admetia que la pobresa extrema “s’havia pogut pal·liar els últims 15 anys”, però a causa d’un augment del PIB, augmentant alhora el desequilibri. Un creixement de la riquesa havia posat fre a les situacions més dramàtiques, però la tendència era la inversa, el transvasament de renda ha tingut lloc de baix a dalt a nivell percentual. Per tant, si la riquesa es manté a nivells absoluts, una elit molt reduïda s’enriquirà i una gran majoria perdrà poder adquisitiu.

Aquesta entitat, entre moltes altres, lamenten que les polítiques dels últims anys hagin anat en la línia d’afavorir aquesta tendència, a través de la reducció, per exemple de l’Impost de Societats. Però allò que més ens alarma és que només la meitat de les empreses de l’ÍBEX 35 a l’Estat espanyol paguin aquest impost, ja que a nivell global han augmentat els paradisos fiscals, així com formes imaginatives per no pagar impostos per part d’aquesta minoria.

Les finances ètiques com a alternativa

Mentrestant, les entitats de finances ètiques reivindiquem projectes empresarials completament diferents. No ens basem en la cerca permanent del màxim benefici, sinó que tenim com a objectiu principal generar un impacte positiu en les comunitats on actuem. El finançament d'empreses d'economia social i solidària, que per norma tendeixen a redistribuir els beneficis de manera més equitativa entre els seus socis i sòcies, també contribueix a una major justícia social.

La manera que tenim des d’Oikocredit de contribuir a aquesta justícia social és promoure projectes que generin aquest efecte a les seves societats, principalment a països del Sud. En aquest sentit, unes de les organitzacions sòcies on treballem són Kuapa kokoo, una cooperativa de productors de cacau de Ghana, i amb Divine Chocolate, empresa comercialitzadora de xocolata de comerç just als Estats Units i al Regne Unit. Aquesta col·laboració té una doble vessant; per una banda un model cooperatiu, amb major democràcia interna, i per l'altra banda el sistema de comerç just, que garanteix millors condicions internes i afavoreix als productors i productores dels països en vies de desenvolupament.

La part positiva és que, a més que Divine Chocolate garanteix als productors de Kuapa Kokoo uns preus justos pel cacau, la cooperativa de Ghana és propietària en un 44% de Divine Chcocolate. Això és especialment positiu, ja que es garanteix aquest bon repartiment del preu final per dues vies diferents. Per la seva banda, Kuapa uneix diferents petits productors del país africà, que veuen que la producció de cacau és un model de subsistència sostenible.

Oikocredit financem 799 projectes arreu del món, tots ells amb una vessant similar a l’anterior. Reivindiquem les finances ètiques com una bona eina per lluitar per la justícia social, ja que més enllà de la rendibilitat econòmica, financem projectes que millorin les condicions de vida de les persones implicades, i no tenim com a objectiu principal treure un benefici escandalós o l’enriquiment dels nostres directius. Així, reivindiquem un model cooperatiu, amb democràcia interna i on l’èxit dels projectes el gaudeixin tots els treballadors i treballadores.